|
|
| 04.05.10 Segonahoritzador 1.1 | 
Com sempre, fotuts a tots els fregats. Us presento el Segonahoritzador 1.1, una aplicació en línia per a poder reproduir instantàniament tots (bé, la majoria) de talls de veu del programa de ràdio 'La Segona Hora', de RAC1. Conjuntament fabricat amb el David i amb l'ajuda de l'Ester, aquest artefacte virtual ho està petant aquests últims dies per la xarxa. Ara podeu seure, tancar els ulls, i prémer el botó 'Eisidrrr!' fins que us rebenti el cervell. I gratis!
Sergi 4 comentaris | enllaç permanent |
| 23.04.10 Pixelits i Minipixelits al 'QL?' | 
Si sou d'aquells que vau patir el Nanocats, el Nanocats 2 o fins i tot el recent Cubisèries, tenim una pèssima notícia per a vosaltres: a partir d'avui, dia de Sant Jordi, i només al Quellegeixes.cat, hi trobareu el Pixelits i el MiniPixelits, dos nous jocs per donar-vos cops de cap contra el monitor fins que el peteu, o fins que el travesseu si teniu una pantalla plana. Passeu-vos per quellegeixes.cat i feu-hi una ullada, i si us agrada llegir, feu un tomb pels fòrums i flipeu amb el bon rotllo i el nivellàs dels seus usuaris.
Sergi 0 comentaris | enllaç permanent |
| 20.04.10 Ríða á skít út af eldfjall | 
Imagineu un Flashback dels guapos, d'aquells que entren amb 'cortinilla' sonora després d'un primer pla de cine. Imagineu a l'Estanislau Garrotxa tragant saliva, davant del tauler de l'institut, resseguint la llista de la selectivitat amb el dit fins que llegeix el seu nom.
Imagineu una porta que duu al jardinet de davant d'una casa, que s'obre i de dins hi surt l'Estanislau Garrotxa amb una maleta amb rodes, que es dirigeix cap a un Ford Fiesta atrotinat de cinquena mà. El Senyor i la Senyora Garrotxa venten un mocador des de la porta, mentre el Ford Fiesta que duu a dins l'Estanislau s'allunya pel carrer principal cap a la Universitat de Girona.
No cal imaginar els anys que l'amic Garrotxa passa a la facultat, amagat rera els llibres per passar desapercebut als gamberros sense gaire èxit, sovint tornant a l'habitació sense pantalons, amb els calçotets tibats fins al front o directament untat en quitrà i plomes.
Per això l'acció vola fins al faristol de l'escenari on l'Estanislau Garrotxa, diploma en mà, apel·lant a la germanor estudiantil, perdona els vuit-cents catorze cops que els de l'equip de rugbi li han fet la vaca, i acaba el discurset de rigor llençant el birret a l'aire.
Un cop contextualitzada la vida del Dr.Garrotxa, Especialista Volcanòleg, voleiem fins un petit estudi, on un telèfon antic sona amb insistència des de sota d'alguna pila de papers. El Dr.Garrotxa, que ha esperat al catorzè 'ring' per desvetllar-se, llença a terra una pila de paper continu i desenterra el telèfon. Quan despenja, encara duu enganxada a la cara la tapa de plàstic d'un cafè de l'Starbucks.
"Sí? Sí, sóc jo. Sí, sí, sí! És clar que sí!". Després de dos minuts i de vint-i-set 'sís', penja el telèfon. Té els ulls com plats. La càmera s'allunya per la finestra i, un cop al carrer, sentim el vint-i-vuitè 'síiii!' en forma de crit primigeni, i un colom espantat aixeca el vol des d'un fanal que tot just s'encén a primera hora del matí.
Dues hores i mitja més tard es troba assegut al bell mig d'un petit plató de televisió, amb la pitrera de la maquilladora rebotant-li a la cara mentre li retoca els 'brillos' de les entrades. Quan les immenses mamelles desapareixen del seu camp de visió, descobreix que a l'altra butaca ja l'espera -ni més ni menys!- el puto Josep Cuní, amb cara d'haver-se menjat un parell de regidors per esmorzar. Quan el regidor que encara no ha estat ingerit crida 'dins!' i el Senyor Cuní gira el cap per mirar-lo, els collons del Dr.Garrotxa, com farien dues tortugues, s'amaguen dins el seu escrot com si un instint ancestral l'estigués preparant per la monumental patada als pebrots que és a punt de rebre.
-Haguéssim volgut tenir al Dr.Mesa -comença el presentador-, però a causa d'uns problemes personals no ha pogut assistir avui al programa. Per això amb tots nosaltres tenim al Doctor Estanislau Garrotxa, Especialista Volcanòleg, que ens parlarà del núvol de cendra que està afectant el trànsit aeri de tot Europa. Bon dia Dr.Garrotxa, creu que els aeroports podran normalitzar la seva situació en els propers dies?
És aquí quan a l'Estanislau Garrotxa li passa tota la vida per davant, en especial la vida acadèmica que ha ocupat gran part de la seva joventut. I se n'adona que no ha fet res, que no té res més que una obsessió malaltissa pels putos volcans. Se n'adona que ha esperat tota la vida, des d'un lloc i un temps equivocats, a ser reconegut per allò que és i allò que estima. Perquè ell sap de volcans, i si centenars de milers de passatgers no poden anar-se'n de vacances a les Maldives, o si no poden fer un viatge de negocis per intercanviar targetes i putes de luxe, la seva vida seguirà igual, al mateix despatx de merda, amb la mateixa impressora d'agulles de merda... esperant la mateixa trucada de merda. Perquè l'únic que ell vol és veure una muntanya explotar, córrer lluny dels rius de lava i dels núvols piroclàstics, observar-ho tot des d'un turonet i sentir-se com un Déu del Foc.
El Dr.Garrotxa s'aixeca de la cadira, s'arrenca el micro com si fos King Kong apartant-se un avionet de la solapa, respira fons tres vegades mentre mira la càmera davant de tot un país que flipa, i lentament s'endú la mà als ous per enviar els seus millors desitjos a tots els pilots d'avió 'que ens estan veient des de casa'. Abans que pugui obrir la boca, el cor del Dr.Garrotxa decideix que és el moment d'entrar en erupció i esclata com un tros d'infern, enviant rius de dolor aquí i allà, aturant el trànsit sanguini del cos del nostre protagonista. Mentre cau a terra de genolls no pot evitar pensar que morirà sense ni saber pronunciar el nom d'aquell maleït volcà.
Sergi 2 comentaris | enllaç permanent |
| 07.01.10 Calippo Polar |  Diu la saviesa popular que les tres coses més fredes que hom pot trobar són les mans d'un metge, el nas d'un gos i el cony d'una esquimala. També és veritat que les dones d'aquí, en general, van bastant calentes, que sempre pots comprar-te un gat, i que els metges fan servir els guants de làtex sempre que tenen ocasió; i ja saps que si un metge et diu que et giris i fa petar el guant de làtex mentre se'l calça fins al colze, ja pots fotre a córrer (són molts cops d'escoltar l'acudit de 'eso-es-un-esguince-ESTO-es-un-desgarro', i tots sabem que els mites i els acudits sempre tenen la seva base en algun fet real).
Està clar que per saber que fot fred només calia obrir la finestra, però m'hagués hagut de saltar la part on deia 'cony d'una esquimala' i les referències al tacte rectal (sana tradició mèdica) i ja sabeu que jo, si no em poso a mi mateix en evidència amb les meves grolleries barribaixeres, no dormo tranquil.
Doncs sí, fot un fred que redueix la mitjana titolar ibèrica a uns 20 centímetres (recordem que les femelles peninsulars sempre han pensat que 20 centímetres era la meitat de l'espai màxim que deixen el polze i líndex al separar-se). I ja que estem amb números, fem un petit incís que m'ha vingut de gust mencionar:
1.El 99% de les dones heterosexuals se senten satisfetes amb les seves relacions sexuals.
2.El 96% de les dones heterosexuals només han tingut i tindran relacions amb la seva parella actual.
3.És més, només un 2,8% d'aquestes pensa en altres homes d'una manera sexual, i el 100% de pensaments van dirigits a actors i personatges de ficció.
4.El 89% gaudeixen completament al practicar el sexe oral a les seves parelles i ho farien contínuament.
5.Només el 3,7% esperen que els hi tornin el favor.
6.El 81,2% estarien d'acord en practicar un trio amb la seva parella, però només si és amb una altra dona.
7.El 100% dels enquestat eren homes.
Molt bé, aturem-nos un moment aquí, perquè m'estic embalant, i tant parlar d'esquimales fredes, sexe oral i homes que tornen de caçar foques, acabo de visualitzar quelcom que podria definir-se com a 'Moment Calippo polar', i no ha estat agradable perquè jo, per sobre de tot, desitjo la pau al món, les energies renovables, i el bé per al poble esquimal. I si aquesta paia o aquestes altres volen guanyar un concurs de menjar Colajets sabor morsa em sembla perfecte, però a aquesta senyora jo li desitjo el millor, a ella i al seu marit esquimal que no m'estranya que es passi el dia caçant pingüins fora de casa.
Jo que m'havia fet el propòsit de deixar de dir grolleries ni marranades aquest 2010, ara hauré d'esperar un altre any sencer per donar-me una mica de credibilitat. I no és perquè jo sigui un paio poc constant, no, tot això és per culpa del puto fred! Perquè si una cosa té el fred, és que em fot calent com una torradora.
Sergi 1 comentari | enllaç permanent |
| 26.11.09 Puta grip |  Diuen els entesos que els meus millors posts, de llarg, són aquells que he escrit mentre estava malalt, fet que en planteja algunes preguntes: És que en plenes facultats, sense estar malalt, tot allò que escric és una merda? Qui són els entesos? Són els mateixos que recomanen algun producte quan als anuncis diuen "els experts ho recomanen"?
Òbviament no cal respondre, no són preguntes retòriques però, a merda de preguntes, merda de respostes, i la paraula merda ja ha sortit massa cops per als primers paràgrafs.
Sigui com sigui, si ara escric és perquè estic malalt, engripat, fet una... un... fet pols, vaja. I segons aquests experts (els mateixos que recomanen mastegar xiclet amb Omega-8 durant el primer cap de setmana de cada mes senar) potser en traiem res de bo. I per no allargar l'agonia (no la de la meva grip, sinó la del pobre desgraciat que llegeixi això), ho faré en forma de fitxa educativa.
EL VIRUS DE LA GRIP:
Fase 1: Recepció
En aquesta primera fase, el virus penetra al nostre cos amb la mateixa facilitat que els salamis a cal presentador de l'Allà Tu. Per evitar l'entrada d'aquests petits mal parits al nostre organisme hem de: no dormir amb el cul a l'aire (segons les mares), posar-nos sempre la rebequeta i la camisa per dins (segons les iaies) i no exposar-nos als canvis sobtats de temperatures (segons Tomàs Molina).
Fase 2: Període Soytupadre
En aquest període el virus s'instal·la al nostre coll (osti, que curiós! Igual que els salamis a cal d'abans!), provocant lleus alteracions a les cordes vocals, que determinen la característica física principal d'aquesta fase: la veu. Segons la revista 'Medical Gil&Pollism Today', alguns individus del gènere femení poden veure's impulsats a robar un camió i llençar-se a la carretera, arribant a creuar, en alguns casos, la frontera amb França per entregar puntualment els carregaments als seus corresponents destins. En d'altres casos, especialment en el gènere masculí, apareixen calbes incipients, prominents bigotis, i s'ha arribat a donar algun cas en que l'individu s'apunta al doblatge d'algunes pel·lícules o, en casos extrems, a presentar 'El Tiempo es Oro'.
Fase 3: Període d'Aixette
Aquesta és una fase particularment líquida, ja que els fluids emanen del nostre cos com alguna comparació amb el presentador de l'Allá Tu que no vull fer pel seu altíssim grau de desagradabilitat. Mocs al nas, llàgrimes als ulls, babes al coixí quan aconseguim dormir... És el clàssic moment on, abans que un bitllet de 100€, preferiríem agafar un Clínex mig usat. Diuen les males llengües que, cap als volts del 1964, l'empresari romanès Vladimir Blub (conegut pels seus amics com a Blandi Blub) va aconseguir conservar els mocs més consistents d'aquesta fase de la grip, sintetitzant així un ingredient molt apreciat en algunes cultures, i que va aconseguir mantenir la textura cremosa de la xocolata dels Bollycaos cap allà els anys 80.
Fase 4: Central del Sonido
Amb el virus instal·lat al centre neuràlgic del nostre sistema respiratori, es produeix el reconegut efecte 'Strafulàrius', on la nostra caixa toràcica actua com a caixa de ressonància, permetent l'acompanyament armoniós i avellutat de la nostra veu angelical a les nostres secrecions salivo-mucoses que, cal dir, tenen aquella textura de 'Cuajada Danone' que s'ha anat transmetent de generació en generació. Aquesta musicalitat selecta que només s'aconsegueix en aquesta fase de la grip (mal anomenada popularment 'Tos de Gos') va ajudar al seu dia al biòleg Manpetät Larsson a apropar-se més i aconseguir la mostra de semen de morsa àrtica que és avui dia un importantíssim component de la Llet Eroski (no vulgueu saber, però, com va aconseguir aquesta mostra). És important saber que, durant aquesta última fase de la grip, és el moment ideal per escampar aquests virus d'una grip que -no siguem egoïstes- és un dret de tot bon ciutadà agafar-la.
Sergi 3 comentaris | enllaç permanent |
|
| LA FRASE |
"en es palau de Miravent, quan sa reina entra per una porta, ses putes surten per s'altra"
Marc (i després diuen que el balear no s'entén!!!) + frases |
| LA COLUMNA |
Metges
Només hi ha metges saludables a la TV. Estàs assegut a la sala d'espera i veus com va passant el personal. Mires la senyora del costat, o la mare amb la nena, o l'àvia que mira el terra, i penses què estan fent allà. Curiosament sembla que estiguin molt més saludables que la majoria de metges. Els més vells presenten tota la varietat de vicis sintomàtics, dormir poc, tabac, alcohol i infermeres. Els metges joves estan més pendents de la nova de urgències, que fer-te una mica de cas i és quan et tornes invisible. De vegades per trencar aquella fredor et pregunten quatre tonteries, com per fer-se més propers. Em recorden als taxistes que pretenen començar a parlar d'algun tema i com moltes altres coses quan no hi ha ganes, no n'hi ha. Per això no entenc que, després de tot, quan és va al metge anem en taxi.
|
| DESCARREGA |
descarrega'ls! |
|
